Les addicions a l'entorn educatiu

 La adicción es tal vez una enfermedad del espíritu.

Osamu Dazai.

Avui escric sobre les addicions, d'allò que s'afegeix sense necessitat i que crea dependència.

La prevenció en drogodependències i una bona guia d'abordatge dels primers consums, en una intervenció precoç, pot ajudar a reduir els factors de riscos pel que fa al consum de drogues.

I és que els docents tenim un paper molt important com a agents preventius en aquest context. A nivell educatiu la figura del mestre és molt important en tema valors i creixement personal. El treball des de la persona és una via per a la desaparició d'aquests hàbits que no porten a un futur gaire esperançador.

Per això si entenem que la dependència és una addició veurem que cal treballar promovent l'autonomia i la dignitat de l'individu. Però què treballar? - L'autoestima, la resolució de conflictes, la comunicació familiar, la gestió emocional entre altres són primordials per a complir els objectius que són, impedir, retardar o anular l'aparició de conductes de consum de drogues.

Un altra idea bàsica pel compliment dels objectius és no normalitzar les situacions, ja que fer la inversa significa donar pas al consum.

En la prevenció un aspecte molt important és no oblidar-se de la família, treballant a llarg termini durant tot el procés educatiu. Per a dur a terme una bona prevenció, comprendre el dos tipus de factors que es donen és essencial:

Factor de risc: incrementa la possibilitat de consum

Factor de protecció: redueix la possibilitat de consum.

El que per un pot ser un factor de risc per un altre pot ser un factor de protecció. Per exemple l'individu, la família, els amics, l'escola la comunitat o la societat.

I la gran pregunta és:

Perquè consumim?

*Per procés d'identificació. (Pertànyer a un grup, protagonisme)

*Permet la transgressió (sensació d'autonomia i llibertat i sensació d'invulnerabilitat), rebel·lia en conclusió.

Per això, i lligant amb el que s'ha anat escrivint en aquest fil, és que el desenvolupament individual de la persona ha de ser una prioritat.

Quin tipus d'abordatge? Aquí unes idees senzilles.

*Parlar amb l'individu des de la informació que tenen ells per no despertar curiositats. 

*Centrar-se en els valors, en les persones i no en les substàncies.

*Fer prendre consciència en com està afectant el consum en el seu dia a dia, ressaltant els aspectes positius del no consum, amb informació real.

*Vigilar amb el llenguatge ja que pot despertar la curiositat i el repte.

N'hi ha prou amb observar què passa amb l'alumnat, per detectar senyals de risc. Si existeix cap sospita s'ha de parlar amb l'estudiant, accedint en un espai d'escoltar i orientar. El vincle alumne-mestre positiu és fonamental pel benestar escolar. 

Racó de la prevenció