lunes, 29 de febrero de 2016

Activitat Aula - Anàlisi d'Objectes

 

CONTEXT 

La cadira és un objecte que ha anat evolucionant des de la seva creació. Avui en dia existeixen molts tipus de cadira com ara la cadira per a nens, la de cotxe, d’oficina, plegable, etc.
L’impacte que va tenir a la societat va ser important ja que ens va permetre descansar d’una manera còmode i econòmica. És utilitzada en tot el món per la seva senzillesa i eficiència.
Com bé s’ha comentat abans, la cadira ha tingut un llarg procés d’evolució i no hi ha dubte que en el futur canviarà totalment la seva estructura; amb l’aplicació de la tecnologia es podran elaborar cadires més pràctiques, eficients i que ocupin un lloc molt reduït en l’espai. Poder tindran sensors per a diferents tipus de pesos en les persones i evitar accidents o pot ser que desapareguin de la forma com les coneixem a l’actualitat i surtin dispositius electrònics que desenvolupin la mateixa funció que una cadira.

IDENTIFICACIÓ DEL PROBLEMA

Volem un objecte que permeti el descans d’una persona, de manera còmode i que pugui conservar les seves pertinències en el mateix objecte.

CERCA DE SOLUCIONS

Primer de tot diferenciem 4 àmbits que són les oficines, les escoles, els habitatges i els negocis.
Hem escollit la cadira en l’àmbit escolar ja que ve en proporció directe a la satisfacció de la necessitat que va en augment, perquè tot estudiant té a la seva classe una cadira on hi romandrà molta estona, llavors l’eficiència i comoditat són dos factors claus pel seu rendiment.

MODELITZACIÓ

L'objecte proposat està composat de 5 parts.

- Potes
- Recolzaments
- Respatller
- Espai per asseure’s
- Calaix a darrera

La cadira està dissenyada per a que els alumnes l’utilitzin en les aules. El respatller es més llarg de manera que es puguin recolzar els ronyons i sigui còmode per estar assegut durant totes les hores de classe del dia. A l’esquena de la cadira hi ha un calaix per a que els alumnes puguin deixar la motxilla o qualsevol material escolar que portin a classe.

Per a que tota aquesta estructura sigui estable i no tombi, les potes estan disposades de manera que donen estabilitat a tot el conjunt. De manera que si els alumnes deixen material escolar al calaix i s’aixequen de la cadira, la cadira no tombi cap enrere.
Tot seguit es tracta l’origen dels materials

 

CONSTRUCCIÓ

En aquest apartat es veuran els sistemes i tècniques de fabricació.
 

ASSAIGS I PROVES

Assaig de compressió: l’esforç de compressió és el resultat de les tensions o pressions que hi ha dins d’un sòlid deformable, caracteritzat perquè tendeix a una reducció de volum o un escurçament en determinada direcció.

Assaig de la flexió: l’assaig s’utilitza per determinar les propietats dels materials fràgils en tensió. Es pot determinar l’esforç de ruptura i el mòdul d’elasticitat de la fusta amb una càrrega estàtica.

Prova d’equilibri: es col·locaran diferents pesos en diferents punts de la cadira per tal de veure si manté la posició normal sense desplaçar-se fàcilment, desequilibrar-se o tombar-se. 

5 Preguntes d’examen:

1. Quines propietats generals tenen els materials emprats?

Massa – Al pesar la cadira en una bàscula.
Volum – És el lloc que ocupa la cadira en un espai.
Pes – És la força d’atracció gravitacional que exerceix la terra sobre la cadira.
Inèrcia – Es manifesta al moure’s o quan està en repòs.

2. Quins són els materials primaris del procés de construcció?

Planxes de fusta conglomerades i reblons.

3. Com afecta el calaix al centre de gravetat?

A que les potes han d’estar dissenyades més cap enredera per tal de mantenir l’equilibri.

4. Quines dues forces actuen en l’esforç de compressió?

El pes i la força contrària del terra.

5. Fes una proposta tecnològica innovadora

Pot ser que les cadires tinguin uns sensors pels pesos de les diferents persones i així, evitar accidents.

Una silla de incómodo asiento es una mala silla aunque pueda valer como obra de arte. Es mal diseño.
Otl Aicher

domingo, 28 de febrero de 2016

L'assetjament escolar - El Bullying

 La gente que se ama a si misma no hace daño a otra gente. Cuando más nos odiamos a nosotros mismos, más queremos que otros sufran.
Dan Pearce

L’assetjament escolar o “Bullying” conegut en anglès, és l’acció de sotmetre a un company a un maltractament continuat ja sigui físic com psicològic provocant així la seva marginació {diccionari català}.
A l’actualitat, és un problema molt greu a les escoles i instituts arribant fins i tot a suïcidar-se les víctimes de l’assetjament en edats adolescents! Aquest fet tant greu a l’actualitat no es treballa prou bé, no tenim les suficients eines, per tal d’evitar aquests cassos. A continuació, explicarem com neix i qui intervé:
Dintre d’un grup classe, trobem diferents estils de personalitat, i cada una d’elles té una sèrie de característiques innates. Normalment els casos més habituals són on trobem una persona amb una personalitat rebel, segura d’ella mateixa, amb ganes de ser el protagonista i reconegut socialment a l’institut que per tal de mostrar el seu gran poder - assetja, molesta, - fa la vida impossible a un altre membre el qual normalment té una personalitat més reservada, insegura, més tímida, fet que provoca que els problemes se’ls mengi ell sol sense explicar-ho a ningú. Aquest assetjament és diari per part de l’agressor. Ningú no fa res, absolutament res, els companys de classe riuen del que succeeix cada dia (potser com una arma innata per tal de si jo ric em faig amic del agressor i així sé que a mi no em molestarà).
Gràcies al KiVa, un mètode nascut a Finlàndia fa uns anys que té un alt percentatge de resultat positiu (79%), lluita perquè el bullying no sigui una realitat avui en dia en els centres educatius. El KiVa està estructurat per desenvolupar-lo en 3 fases (de 6 a 9, 10 a 12, 13 a 16 anys) on cada una d’elles es divideix en 10 classes. Té per objectius lluitar contra els companys (observadors directes) que riuen o callen davant d’un greuge (anul∙lant la popularitat i l’ego de l’agressor) i a empatitzar amb la víctima. Els professors i els pares (observadors indirectes en la majoria de casos) estaran atents, i davant d’un primer símptoma actuaran de seguida, sense deixar pasar el temps. Molts dels alumnes els quals han patit agressió, recorden més el silenci dels companys que les paraules de l’agressor; Per això el KiVa té l’objectiu clau de què tots els alumnes han d’aprendre a entendre i ha interpretar les emocions dels companys de classe. Per finalitzar, el mètode KiVa només es pot aplicar en països on hagin comprat la llicència i hagin uns “n” col∙legis reclutats. El preu és variable. Els formadors han de fer un curs de 4 dies a Finlàndia i es comprometen a usar aquest mètode en un període de llarg termini. Segons ens informa el seu web (kiva.org), durant l’any 2015 es va procedir a l’inserció d’aquest mètode a Espanya.




ACTIVITATS CONTRA EL BULLYING:

Nom de l’activitat: La cadira calenta.
Durada: n hores fins que tots els alumnes passin per la cadira central.
Alumnat: La següent activitat es realitza en classes on l’edat de l’alumnat varia entre els 10 i 16 anys, ja que és l’edat on és més freqüent trobar-se amb aquestes situacions.

● Objectius psicològics: Emfatitzar amb els companys.
● Activitat: Un alumne de la classe s’asseu al mig de l’aula. Entre tots els companys elaboren una llista de cinc qualitats o virtuts a destacar del company (característiques positives). D’aquesta manera el mateix individu que està assegut a la cadira li puja l’autoestima, es coneix millor a ell mateix, per tant, arribant a estar més segur d’ell mateix. Mirant des del costat invers, veiem com els alumnes de la classe aprenen a veure les qualitats de les persones, ja que normalment ens quedem sempre, i més en l’edat juvenil, amb els defectes dels companys per tal de poder-los atacar en un moment concret.
Per finalitzar, comentar que tothom passarà per aquesta cadira, sent durant uns minuts un gran protagonista dins d’aula.

Segona activitat:
  
Nom de l’activitat: I tu, què en penses?
Durada: Una sessió d’una hora.
Alumnat: Alumnat de darrers cursos de primària i començament d’ESO.
● Objectius psicològics: Emfatitzar amb els companys i reflexionar sobre el maltractament.
● Enllaç: http://www.xtec.cat/~jcollell/91MatsLondres.htm
● Activitat: A continuació, us presentem una activitat d’interpretació, reflexió i comunicació. Moltes vegades ens hem trobat en situacions conflictives dintre d’una escola, i a causa de què són noves o no sabem que fer, actuem erròniament. En el següent enllaç trobarem a 4 PowerPoints traduïts al català on es situen els protagonistes en zones d’ús freqüent per l’alumnat. Una vegada vistos, els alumnes
contestaran uns punts de manera individual i comentaran en grup els seus diferents punts de vista sobre els maltractaments.

MÉS ENLLÀ... 

Segons l'article de revisió realitzada per Salmivalli (Bullyingandpeergrroup, 2010) el terme bullying es una tipologia de conducta violenta perpetrada per un individu o grup d’individus que es caracteritza per l'atac, humiliació i/o exclusió de forma repetida cap a una persona que es troba en un determinat grau d'impotència. Identifiquem dos entitats en el conflicte: la víctima i agressor. “líder”.
Tot i que en la introducció inclou un seguit d’estudis que plantegen el tòpic en un ampli nombre de segments i contextos socials, l’autora centra la seva recerca sobre aquests comportaments negatius repetitius i intencionals  contra una persona que té dificultats per defensar-se (Olweus D.) dins la educació formal.  
En aquest context  (i extrapolable a la resta), l’article aconsella que l'identificar un cas de bullying cal ampliar el nostre camp de visió per tal de prendre coneixença de tot el “puzzle” que ha donat com a resultat aquella conducta agressiva. A més del líder i de la víctima, cal incloure en l’anàlisi la resta de rols que intervenen. Com els rols que afavoreixen el bullying estableix els col·laboradors (assistants) que s’uneixen al “líder”  i els reforçadors (reinforcers) que donen un feedback positiu a l’agressió.  També els que no intervenen etiquetats com observadors (outsiders) i finalment els defensors que poden ser tant aquells companys que es contraposen a l’acció agressiva o que donen suport a la víctima.
Cal avaluar les actituds (positiva, neutral, indiferent o negativa) i les conductes (activa o passiva) d’aquests rols que conformen el grup on es dóna bullying. La “ignorància” del conflicte o la omissió del grup per no afrontar el dilema social que els planteja, té greus conseqüències en el desenvolupament del conflicte, està documentat que anirà a més. Cal intervenir per reconduir les normes internes del grup que auto-regulen les actituds i conductes dels seus integrants. Actiu o passiu, aquests són responsables dels fets que succeïxen entre agressor-víctima.
Cal cercar la solució del problema des de la comprensió que el bullying és un procés grupal, un desajust en com es donen les influències i dependències interpersonals d'això com les habilitats emocionals i cognitives del grup. Per tant, cal treballar la empatia per minimitzar l' ”efecte espectador”  en un cercle social on es dóna la exclusió del grup d’un dels seus integrants de forma agressiva. El posicionament del grup davant d’aquestes conductes, té un impacte directe en la reducció de l’auto-inculpació de la víctima i la recuperació d’uns estàndards socials adients en el context de la classe
Salmivalli proposa principalment dos línies per a futures recerques en aquest camp. Identifica la mancança d’estudis empírics sobre quin és l’impacte d’una influència positiva per part del grup, i no només en la negativa com s’han basat els estudis existents. Visualitza la baixa recerca per concretar el què i el com en l’assoliment dels canvis desitjables en les conductes dels rols que envolten el conflicte agressor-víctima. Cal facilitar a aquests una sortida al dilema social en el que es veuen atrapats per tal d’influir positivament en la víctima i desactivar la conducta agressora.

Selecció d’algunes referències

A partir de les referències aportades per Salmivalli (2010), m’ha estat possible aprofundir en dos conceptes que desconeixia fins al moment i trobo molt importants en relació al que aquests representen en el bullying i alhora, per l’impacte que tenen en la societat com a col·lectiu humà. Els termes son “pluralistic ignorance” (Katz, D., & Allport, F. 1931; Juvonen, J., & Galvan, A. 2008;  Prentice, D. 2008) i “bystander effect” (Darley& Latane, 1968)
En el seguent vídeo us proposo veure el resultat del treball d’unes alumnes d’un institut nord americà sobre el  “efecte espectador” en un video-treball molt il·lustratiu. 


I per aprofundir-hi una mica més, recomano el visionat dels següents continguts:
L'entrevista a Steven Pinker titulada “on taboos, political correcteness, and dissent”  on obre un debat sobre la universitat i el concepte de la “ignorància pluralista”


i la ponència de  Ken Brown als TEDx organitzats per la Universitat de Iowa i que es titula “Much Of What You Know About The “Bystander Effect” Is Wrong”.


L’article de revisió

L’article emprat per aquesta entrada és una producció científica de tipus revisió, és a dir, que pren el màxim de publicacions sobre el tòpic establert. L’autor processa el màxim de publicacions i actualitza l’estat qualitatiu de l’estudi sobre el tema.
Aquests tipus de documents són de gran valor per als investigadors ja que planteja possibles línies de treball per donar continuïtat al treball realitzat prèviament identificant, tal com Salmivalli planteja a les conclusions de la seva revisió,  les mancances detectades .
Com a document de científic, i per diferenciar-se d’altres formats de divulgació científica, l’autora utilitza el següent format:
  • Títol / Autors / Institució
  • Informació de l’article per facilitar-ne la referència.
    Fer constar si s’escau:  editorial, revisions, publicació de la que forma part,….
  • Abstracte de 150 o 200 paraules.
  • Paraules clau.
  • Index de continguts
    • Introducció
    • Subapartats
    • Conclusions
  • Referències (Guia: http://publica.upc.edu/ca/estil/bibliografies )

Reflexió sobre els avantatges i inconvenients de l'avaluació proposada en aquesta activitat.

La feina requerida per arribar tan sols a un notable és exagerada quan es posa en context. Sap greu adonar-se'n que el màster de professorat sembla només destinat a gent en atur i amb dedicació completa a la formació en aquest tema. Per altra banda és difícl entendre com es valoren els comentaris de text, les opinions o valoracions personals. En aquest cas, un resum i una proposta d'activitat sembla una bona eina d'avaluació.

Referències: 

Salmivalli, C. (2010). Bullying and the peer group: A review. Aggression and Violent Behavior, 15(2), 112–120. doi:10.1016/j.avb.2009.08.007

Darley, J., & Latane, B. (1968). When will people help in a crisis? Psychology Today, 2, 54–57, 70–71

Juvonen, J., & Galvan, A. (2008). Peer influence in involuntary social groups: Lessons from research on bullying. In M. Prinstein & K. Dodge (Eds.), Peer influence processes among youth (pp. 225–244). New York: Guilford Press 

Katz, D., & Allport, F. (1931). Student attitudes Syracuse, New York: Craftsman 

Olweus, D. Acoso escolar, “Bullyong” en las escuelas: Heshos e intervenciones. Centro de investigación para la Promoción de la Salud, Universidad de Bergen, Noruega. Consultat febrer 2016 a la publicació web:  http://www.acosomoral.org/pdf/Olweus.pdf

Prentice, D. (2008).Mobilizing and weakening peer influence asmechanisms for changing behavior: Implications for alcohol intervention programs. In M. Prinstein & K. Dodge (Eds.), Peer influence processes among youth (pp. 161–180). New York: Guilford Press.

Imatge: http://www.dailytelegraph.com.au/nsw-students-share-their-experiences-of-bullying-in-schools/story-e6freuy9-1226630689825

jueves, 25 de febrero de 2016

Actes de Reunió Grup 2 TEC 2

Tot seguit s'ajunten els enllaços de les actes de les reunions que hem anat fent fins el moment amb el grup 2 de TEC 2.

18/02/2016 - Acta 1

23/02/2016 - Acta 2

03/03/2016 - Acta 3

10/03/2016 - Acta 4

17/03/2016 - Acta 5

31/03/2016 - Acta 6

07/04/2016 - Acta 7

03/05/2016 - Acta 8

16/05/2016 - Acta 9

Reflexió sobre coneixement dels grups-classe II



  Hay que lograr ser amado y  evitar ser despreciado.




Quina informació ha de donar un professor sobre ell mateix?

Presentar-se davant els alumnes és més important del que sembla a primera vista; és la porta que obre el camí cap a l'èxit.

A més a més de dir el nom i alguns aspectes de l'experiència personal i acadèmica, pots explicar el perquè l'interès de la matèria que estàs impartint i perquè has escollit ser docent.

Quina creus que no ha de donar?

No donar informació privada és fonamental per no crear falses impresions. Exemples com el número de mòbil o l'adreça postal poden generar conflictes amb el temps.
 
Com gestionar l'identitat digital?

L'identitat digital hauria de ser coherent amb l'identitat anàloga.  Aquest tipus d'identitat no deixa de ser una representació virtual que permet compartir opinions, difondre informació, aprendre entre d'altres.
La direcció segura de l'identitat virtual respon a la clau de cuidar tot el que es publica, sense descuidar els suports de les xarxes socials.

 “Dedicar esfuerzo a construir tu propia identidad digital ya no es opcional. Es un acto de pura responsabilidad”
José Alonso

miércoles, 24 de febrero de 2016

Reflexió sobre coneixement dels grups-classe I

Les motivacions, els interessos i la capacitat d'aprenentatge de cada persona és diferent.
  
Què t'interessaria saber d'un grup d'alumnes de secundària, per exemple, en un traspàs tutorial?

Denominem tutor al mestre encarregat de la docència i l'orientació d'un grup d'alumnes. Per tant, m'interessaria saber:

La tipologia d'alumnes que conviuen en la classe (líder, conflictiu, bromista, tímid entre d'altres). L'ambient de l'aula és important per saber-se adaptar dintre aquest entorn (disciplinat, solidari, cooperatiu, desordenat...). Els problemes socials que puguin tenir, ja sigui de caire personal o familiar i per acabar els interessos i habilitats per potenciar-los i treballar des de la confiança del grup.

És important per la dinàmica del grup? I per l'aprenentatge?

La importància dels aspectes esmentats anteriorment recau en la facilitat per poder reaccionar davant qualsevol situació que s'hagi d'afrontar. Cal crear un ambient còmode perquè l'alumne es senti segur en el seu procés d'aprenentatge.

Una bona dinàmica grupal repercuteix en l'aprenentatge, ja que facilita les interaccions dintre l'aula com també les transicions en les activitats didàctiques.

martes, 23 de febrero de 2016

SeguTec Viària

“No vive el que no vive seguro.”
Francisco de Quevedo (1580-1645), escritor español.

SeguTec proposa un seguit de metodologies i recursos didàctics per tractar la seguretat viària en els alumnes de 1r d'ESO. Endinsar a l'alumnat en un entorn on prendre consciència sobre la realitat quotidiana és un dels punts claus d'aquesta proposta formativa.

Els continguts que es proposaran als diferents recursos durant aquest procés fins a la seva consolidació, intenten dotar a l'alumnat de les següents competències bàsiques:
  • D'autonomia i iniciativa personal.
  • En el coneixement i la interacció amb el món físic.
  • Social i ciutadania.
  • D'aprendre a aprendre. 
Aquesta proposta persegueix objectius com ara:
  • Desenvolupar el concepte de risc i detectar aquelles accions que poden provocar-lo.
  • Adquiri hàbits per a la mobilitat segura.
  • Identificar els conceptes de seguretat i perill en relació amb els diferents espais de mobilitat.
  • Ser conscients que el respecte de les normes de circulació és bàsic en la seguretat viària.
  • Potenciar la convivència saludable entre vianants i conductors de qualsevol vehicle.
  • Identificar els diferents espais i elements del nostre entorn a la via pública, per poder fer-los servir com a espais segurs.
  • Desenvolupar comportaments responsables i actituds de prudència en el jovent.
La motivació d'aquest procés de desenvolupament és integrar la tecnologia, com a fil conductor, a la seguretat viària.  




Semàfors intel·lgents que es comuniquen per smartphone, aplicacions que troben aparcament, semàfors amb òptica Led, alguness de las novetats que hem vist aquest any a Trafic.
 

lunes, 22 de febrero de 2016

Per què cal innovar en educació?

Si emprem el Gran Diccionari 62 de la Llengua Catalana (Edicions 62) trobem:
innovació. Acció i efecte d'innovar.
innovador. que innova, que tracta d'innovar, que constitueix una innovació.
innovar. Introduïr una cosa nova per reemplaçar­ne una de vella en un domini qualsevol. 
  1. Innovar és important per adaptar-se en un món canviant.
  2. Perquè és un camí de retroalimentació enfocat a la millora continua.
  3. Permet potenciar la creativitat de l’entorn educatiu (alumnat, docent, metodologia, centres, etc)
  4. Facilita la millora de la capacitat d’esforç per aportar novetats.
  5. Permet que cadascú pugui aportar el seu valor afegit.
      
    5 motius de l'Eduard Baeza

    1. Perquè això no s’atura, i des de la postura còmode mai s’ha aconseguit millorar res.
    2. Perquè en la variació està l’encant de les coses, la monotonia avorreix.
    3. Perquè si no ho fa un mateix, un altre ho farà i la insatisfacció s’apoderarà de tu.
    4. Perquè amb bones intencions, pots aportar el teu granet de sorra per millorar la societat.
    5. Perquè els alumnes ho reclamen.

     5 motius de Toni Badia

    1. L’antònim d’innovació és la conservació. Per tant, sense innovació encara estaríem usant la roda de pedra
    2. En la innovació cadascú posa el seu granet de sorra, abarcant així les diferents necessitats dels usuaris
    3. Perquè el temps no el podem aturar, i el món avança amb o sense nosaltres
    4. Pel futur laboral del estudiants
    5. Perquè si innovo en l’educació, innovaré de retret en la sanitat, en la justícia, en la tecnologia.. En la vida dels 7.000 milions d’habitants!

    5 motius de Xavier Carreras

    1. El sistema educatiu ha d’innovar per adaptar-se als canvis humanístics, tecnològics i del context sociocultural on s’hi desenvolupa.
    2. Cal dissenyar noves metodologies per afrontar el  canvi de paradigma educatiu.
    3. La innovació social com la clau de la resta d’innovacions.
    4. Innovar és com comunicar. no podem deixar de comunicar mai. Per tant, és impossible no innovar. Ara bé, cal fer-ho de la forma correcta.
    5. La educació es la construcció de la societat del futur. Per això, si volem societats millors, diferents, la innovació s’ha de donar ara.

    Els tres motius bàsics són:

    1. Adaptar-se al canvis és fonamental davant una evolució constant humanística, tecnològica i del context sociocultural.

    2. És la manera perquè cadascú aporti el seu valor afegit a la societat.

    3. Per millorar en el paradigma educatiu, en la sanitat i en la justícia.

"L'únic que roman invariable en el canvi és el propi canvi"
Heràclit, s.V AC

jueves, 18 de febrero de 2016

Sobre Mí

Qué sería hoy del mundo sin personas ambiciosas y apasionadas con lo que hacen.


Soy Julián, nacido en la última década del siglo XX y "follower" del método Kaizen (expórtese la filosofía al ámbito que se desee).


Graduado en Ingeniería Electrónica Industrial y Automática en la Universidad de Gerona. Ahora mismo, proyecto docente.
El baloncesto y el deporte en sí me han aportado una visión diferente en la vida, ayudándome en mi crecimiento personal, de ahí, surge el nombre del blog.

En este espacio pretendo conectar con aquello que más me entusiasma, compartiendo vivencias desde la pasión, la sinceridad, la opinión y algunos más.

Algún detalle a sumar:
-Entrenador de Baloncesto en Club Bàsquet Vic.
-Estudiante del Máster de Formación del Profesorado de Secundaria en la Universidad Politécnica de Cataluña.

Plantearse retos es alentador; alcanzarlos, un hecho motivador.