La gente que se ama a si misma no hace
daño a otra gente. Cuando más nos odiamos a nosotros mismos, más
queremos que otros sufran.
Dan Pearce
L’assetjament escolar o “Bullying” conegut en anglès, és l’acció de sotmetre a un company a un maltractament continuat ja sigui físic com psicològic provocant així la seva marginació {diccionari català}.
A l’actualitat, és un problema molt greu a les escoles i instituts arribant fins i tot a suïcidar-se les víctimes de l’assetjament en edats adolescents! Aquest fet tant greu a l’actualitat no es treballa prou bé, no tenim les suficients eines, per tal d’evitar aquests cassos. A continuació, explicarem com neix i qui intervé:
Dintre d’un grup classe, trobem diferents estils de personalitat, i cada una d’elles té una sèrie de característiques innates. Normalment els casos més habituals són on trobem una persona amb una personalitat rebel, segura d’ella mateixa, amb ganes de ser el protagonista i reconegut socialment a l’institut que per tal de mostrar el seu gran poder - assetja, molesta, - fa la vida impossible a un altre membre el qual normalment té una personalitat més reservada, insegura, més tímida, fet que provoca que els problemes se’ls mengi ell sol sense explicar-ho a ningú. Aquest assetjament és diari per part de l’agressor. Ningú no fa res, absolutament res, els companys de classe riuen del que succeeix cada dia (potser com una arma innata per tal de si jo ric em faig amic del agressor i així sé que a mi no em molestarà).
Gràcies al KiVa, un mètode nascut a Finlàndia fa uns anys que té un alt percentatge de resultat positiu (79%), lluita perquè el bullying no sigui una realitat avui en dia en els centres educatius. El KiVa està estructurat per desenvolupar-lo en 3 fases (de 6 a 9, 10 a 12, 13 a 16 anys) on cada una d’elles es divideix en 10 classes. Té per objectius lluitar contra els companys (observadors directes) que riuen o callen davant d’un greuge (anul∙lant la popularitat i l’ego de l’agressor) i a empatitzar amb la víctima. Els professors i els pares (observadors indirectes en la majoria de casos) estaran atents, i davant d’un primer símptoma actuaran de seguida, sense deixar pasar el temps. Molts dels alumnes els quals han patit agressió, recorden més el silenci dels companys que les paraules de l’agressor; Per això el KiVa té l’objectiu clau de què tots els alumnes han d’aprendre a entendre i ha interpretar les emocions dels companys de classe. Per finalitzar, el mètode KiVa només es pot aplicar en països on hagin comprat la llicència i hagin uns “n” col∙legis reclutats. El preu és variable. Els formadors han de fer un curs de 4 dies a Finlàndia i es comprometen a usar aquest mètode en un període de llarg termini. Segons ens informa el seu web (kiva.org), durant l’any 2015 es va procedir a l’inserció d’aquest mètode a Espanya.
A l’actualitat, és un problema molt greu a les escoles i instituts arribant fins i tot a suïcidar-se les víctimes de l’assetjament en edats adolescents! Aquest fet tant greu a l’actualitat no es treballa prou bé, no tenim les suficients eines, per tal d’evitar aquests cassos. A continuació, explicarem com neix i qui intervé:
Dintre d’un grup classe, trobem diferents estils de personalitat, i cada una d’elles té una sèrie de característiques innates. Normalment els casos més habituals són on trobem una persona amb una personalitat rebel, segura d’ella mateixa, amb ganes de ser el protagonista i reconegut socialment a l’institut que per tal de mostrar el seu gran poder - assetja, molesta, - fa la vida impossible a un altre membre el qual normalment té una personalitat més reservada, insegura, més tímida, fet que provoca que els problemes se’ls mengi ell sol sense explicar-ho a ningú. Aquest assetjament és diari per part de l’agressor. Ningú no fa res, absolutament res, els companys de classe riuen del que succeeix cada dia (potser com una arma innata per tal de si jo ric em faig amic del agressor i així sé que a mi no em molestarà).
Gràcies al KiVa, un mètode nascut a Finlàndia fa uns anys que té un alt percentatge de resultat positiu (79%), lluita perquè el bullying no sigui una realitat avui en dia en els centres educatius. El KiVa està estructurat per desenvolupar-lo en 3 fases (de 6 a 9, 10 a 12, 13 a 16 anys) on cada una d’elles es divideix en 10 classes. Té per objectius lluitar contra els companys (observadors directes) que riuen o callen davant d’un greuge (anul∙lant la popularitat i l’ego de l’agressor) i a empatitzar amb la víctima. Els professors i els pares (observadors indirectes en la majoria de casos) estaran atents, i davant d’un primer símptoma actuaran de seguida, sense deixar pasar el temps. Molts dels alumnes els quals han patit agressió, recorden més el silenci dels companys que les paraules de l’agressor; Per això el KiVa té l’objectiu clau de què tots els alumnes han d’aprendre a entendre i ha interpretar les emocions dels companys de classe. Per finalitzar, el mètode KiVa només es pot aplicar en països on hagin comprat la llicència i hagin uns “n” col∙legis reclutats. El preu és variable. Els formadors han de fer un curs de 4 dies a Finlàndia i es comprometen a usar aquest mètode en un període de llarg termini. Segons ens informa el seu web (kiva.org), durant l’any 2015 es va procedir a l’inserció d’aquest mètode a Espanya.
ACTIVITATS CONTRA EL BULLYING:
● Objectius psicològics: Emfatitzar amb els companys.
● Activitat: Un alumne de la classe s’asseu al mig de l’aula. Entre tots els companys elaboren una llista de cinc qualitats o virtuts a destacar del company (característiques positives). D’aquesta manera el mateix individu que està assegut a la cadira li puja l’autoestima, es coneix millor a ell mateix, per tant, arribant a estar més segur d’ell mateix. Mirant des del costat invers, veiem com els alumnes de la classe aprenen a veure les qualitats de les persones, ja que normalment ens quedem sempre, i més en l’edat juvenil, amb els defectes dels companys per tal de poder-los atacar en un moment concret.
Per finalitzar, comentar que tothom passarà per aquesta cadira, sent durant uns minuts un gran protagonista dins d’aula.
Segona activitat:
MÉS ENLLÀ...
Segons l'article de revisió realitzada per Salmivalli (Bullyingandpeergrroup, 2010) el terme bullying es una tipologia de conducta violenta perpetrada per un individu o grup d’individus que es caracteritza per l'atac, humiliació i/o exclusió de forma repetida cap a una persona que es troba en un determinat grau d'impotència. Identifiquem dos entitats en el conflicte: la víctima i agressor. “líder”.
Nom de l’activitat: La cadira calenta.
Durada: n hores fins que tots els alumnes passin per la cadira central.
Alumnat: La següent activitat es realitza en classes on l’edat de l’alumnat varia entre els 10 i 16 anys, ja que és l’edat on és més freqüent trobar-se amb aquestes situacions.
Durada: n hores fins que tots els alumnes passin per la cadira central.
Alumnat: La següent activitat es realitza en classes on l’edat de l’alumnat varia entre els 10 i 16 anys, ja que és l’edat on és més freqüent trobar-se amb aquestes situacions.
● Objectius psicològics: Emfatitzar amb els companys.
● Activitat: Un alumne de la classe s’asseu al mig de l’aula. Entre tots els companys elaboren una llista de cinc qualitats o virtuts a destacar del company (característiques positives). D’aquesta manera el mateix individu que està assegut a la cadira li puja l’autoestima, es coneix millor a ell mateix, per tant, arribant a estar més segur d’ell mateix. Mirant des del costat invers, veiem com els alumnes de la classe aprenen a veure les qualitats de les persones, ja que normalment ens quedem sempre, i més en l’edat juvenil, amb els defectes dels companys per tal de poder-los atacar en un moment concret.
Per finalitzar, comentar que tothom passarà per aquesta cadira, sent durant uns minuts un gran protagonista dins d’aula.
Segona activitat:
Nom de l’activitat: I tu, què en penses?
Durada: Una sessió d’una hora.
Alumnat: Alumnat de darrers cursos de primària i començament d’ESO.
Durada: Una sessió d’una hora.
Alumnat: Alumnat de darrers cursos de primària i començament d’ESO.
● Objectius psicològics: Emfatitzar amb els companys i reflexionar sobre el maltractament.
● Enllaç: http://www.xtec.cat/~jcollell/91MatsLondres.htm
● Activitat: A continuació, us presentem una activitat d’interpretació, reflexió i comunicació. Moltes vegades ens hem trobat en situacions conflictives dintre d’una escola, i a causa de què són noves o no sabem que fer, actuem erròniament. En el següent enllaç trobarem a 4 PowerPoints traduïts al català on es situen els protagonistes en zones d’ús freqüent per l’alumnat. Una vegada vistos, els alumnes
contestaran uns punts de manera individual i comentaran en grup els seus diferents punts de vista sobre els maltractaments.
● Enllaç: http://www.xtec.cat/~jcollell/91MatsLondres.htm
● Activitat: A continuació, us presentem una activitat d’interpretació, reflexió i comunicació. Moltes vegades ens hem trobat en situacions conflictives dintre d’una escola, i a causa de què són noves o no sabem que fer, actuem erròniament. En el següent enllaç trobarem a 4 PowerPoints traduïts al català on es situen els protagonistes en zones d’ús freqüent per l’alumnat. Una vegada vistos, els alumnes
contestaran uns punts de manera individual i comentaran en grup els seus diferents punts de vista sobre els maltractaments.
MÉS ENLLÀ...
Segons l'article de revisió realitzada per Salmivalli (Bullyingandpeergrroup, 2010) el terme bullying es una tipologia de conducta violenta perpetrada per un individu o grup d’individus que es caracteritza per l'atac, humiliació i/o exclusió de forma repetida cap a una persona que es troba en un determinat grau d'impotència. Identifiquem dos entitats en el conflicte: la víctima i agressor. “líder”.
Tot i
que en la introducció inclou un seguit d’estudis que plantegen el tòpic
en un ampli nombre de segments i contextos socials, l’autora centra la
seva recerca sobre aquests comportaments negatius repetitius i
intencionals contra una persona que té dificultats per defensar-se
(Olweus D.) dins la educació formal.
En
aquest context (i extrapolable a la resta), l’article aconsella que l'identificar un cas de bullying cal ampliar el nostre camp de visió per
tal de prendre coneixença de tot el “puzzle” que ha donat com a resultat
aquella conducta agressiva. A més del líder i de la víctima, cal
incloure en l’anàlisi la resta de rols que intervenen. Com els rols que
afavoreixen el bullying estableix els col·laboradors (assistants) que s’uneixen al “líder” i els reforçadors (reinforcers) que donen un feedback positiu a l’agressió. També els que no intervenen etiquetats com observadors (outsiders)
i finalment els defensors que poden ser tant aquells companys que es
contraposen a l’acció agressiva o que donen suport a la víctima.
Cal
avaluar les actituds (positiva, neutral, indiferent o negativa) i les
conductes (activa o passiva) d’aquests rols que conformen el grup on es
dóna bullying. La “ignorància” del conflicte o la omissió del grup per
no afrontar el dilema social que els planteja, té greus conseqüències en
el desenvolupament del conflicte, està documentat que anirà a més. Cal
intervenir per reconduir les normes internes del grup que auto-regulen
les actituds i conductes dels seus integrants. Actiu o passiu, aquests
són responsables dels fets que succeïxen entre agressor-víctima.
Cal
cercar la solució del problema des de la comprensió que el bullying és
un procés grupal, un desajust en com es donen les influències i
dependències interpersonals d'això com les habilitats emocionals i
cognitives del grup. Per tant, cal treballar la empatia per minimitzar l' ”efecte espectador” en un cercle social on es dóna la exclusió del
grup d’un dels seus integrants de forma agressiva. El posicionament del
grup davant d’aquestes conductes, té un impacte directe en la reducció
de l’auto-inculpació de la víctima i la recuperació d’uns estàndards
socials adients en el context de la classe
Salmivalli
proposa principalment dos línies per a futures recerques en aquest camp.
Identifica la mancança d’estudis empírics sobre quin és l’impacte d’una
influència positiva per part del grup, i no només en la negativa com
s’han basat els estudis existents. Visualitza la baixa recerca per
concretar el què i el com en l’assoliment dels canvis desitjables en les
conductes dels rols que envolten el conflicte agressor-víctima. Cal
facilitar a aquests una sortida al dilema social en el que es veuen
atrapats per tal d’influir positivament en la víctima i desactivar la
conducta agressora.
Selecció d’algunes referències
A partir de les referències aportades
per Salmivalli (2010), m’ha estat possible aprofundir en dos conceptes
que desconeixia fins al moment i trobo molt importants en relació al que
aquests representen en el bullying i alhora, per l’impacte que tenen en
la societat com a col·lectiu humà. Els termes son “pluralistic
ignorance” (Katz, D., & Allport, F. 1931; Juvonen, J., & Galvan,
A. 2008; Prentice, D. 2008) i “bystander effect” (Darley& Latane,
1968)
En el seguent vídeo us proposo veure
el resultat del treball d’unes alumnes d’un institut nord americà sobre
el “efecte espectador” en un video-treball molt il·lustratiu.
I per aprofundir-hi una mica més, recomano el visionat dels següents continguts:
L'entrevista a Steven Pinker
titulada “on taboos, political correcteness, and dissent” on obre un
debat sobre la universitat i el concepte de la “ignorància pluralista”
i la ponència de Ken Brown als TEDx
organitzats per la Universitat de Iowa i que es titula “Much Of What You
Know About The “Bystander Effect” Is Wrong”.
L’article de revisió
L’article emprat per aquesta entrada és una producció científica de
tipus revisió, és a dir, que pren el màxim de publicacions sobre el
tòpic establert. L’autor processa el màxim de publicacions i
actualitza l’estat qualitatiu de l’estudi sobre el tema.
Aquests tipus de documents són de gran valor per als investigadors ja
que planteja possibles línies de treball per donar continuïtat al
treball realitzat prèviament identificant, tal com Salmivalli planteja a
les conclusions de la seva revisió, les mancances detectades .
Com a document de científic, i per diferenciar-se d’altres formats de
divulgació científica, l’autora utilitza el següent format:
- Títol / Autors / Institució
- Informació de l’article per facilitar-ne la referència.
Fer constar si s’escau: editorial, revisions, publicació de la que forma part,…. - Abstracte de 150 o 200 paraules.
- Paraules clau.
- Index de continguts
- Introducció
- Subapartats
- Conclusions
- Referències (Guia: http://publica.upc.edu/ca/estil/bibliografies )
Reflexió sobre els avantatges i inconvenients de l'avaluació proposada en aquesta activitat.
La feina requerida per arribar tan sols a un notable és exagerada quan es posa en context. Sap greu adonar-se'n que el màster de professorat sembla només destinat a gent en atur i amb dedicació completa a la formació en aquest tema. Per altra banda és difícl entendre com es valoren els comentaris de text, les opinions o valoracions personals. En aquest cas, un resum i una proposta d'activitat sembla una bona eina d'avaluació.
Referències:
Salmivalli, C. (2010). Bullying and
the peer group: A review. Aggression and Violent Behavior, 15(2),
112–120. doi:10.1016/j.avb.2009.08.007
Darley, J., & Latane, B. (1968). When will people help in a crisis? Psychology Today, 2, 54–57, 70–71
Juvonen,
J., & Galvan, A. (2008). Peer influence in involuntary social
groups: Lessons from research on bullying. In M. Prinstein & K.
Dodge (Eds.), Peer influence processes among youth (pp. 225–244). New
York: Guilford Press
Katz, D., & Allport, F. (1931). Student attitudes Syracuse, New York: Craftsman
Olweus,
D. Acoso escolar, “Bullyong” en las escuelas: Heshos e intervenciones.
Centro de investigación para la Promoción de la Salud, Universidad de
Bergen, Noruega. Consultat febrer 2016 a la publicació web: http://www.acosomoral.org/pdf/Olweus.pdf
Prentice,
D. (2008).Mobilizing and weakening peer influence asmechanisms for
changing behavior: Implications for alcohol intervention programs. In M.
Prinstein & K. Dodge (Eds.), Peer influence processes among youth
(pp. 161–180). New York: Guilford Press.
No hay comentarios:
Publicar un comentario